Tècnica de l'externalització.

Hola! Estem pocs dies abans d'acabar el curs, de fet aquesta serà la meva penúltima entrada.

És per això que vaig a explicar-vos la tècnica d'externalització a partir d'un conflicte que he tingut present quasi durant tot el curs.

En la meva casa vivíem tots 4, el meu pare, m'amare, el meu germà i jo. Però des que va començar el curs, jo vaig haver d'anar a viure a Nules per poder continuar els meus estudis, els quals anaven molt bé. Però de repent el meu germà continuava amb els problemes que sempre tenia a l'hora d'estudiar, però se li han sumat problemes de comportament, on ha estat expulsat de classe algunes vegades a més de problemes amb algunes addiccions. Durant els últims mesos els problemes han anat agreujant-se i ens hem adonat que açò passa des que jo no hi sóc en casa.

1. Primer s'ha de definir el problema com a element extern de la persona. En aquest cas els comportaments inadequats i el consum d'algunes substàncies vénen deguts al meu abandonament a casa, i sols estar-hi els caps de setmana.

2. Seguidament posarem nom al problema, definint-lo i sense culpabilitzar a ningú simplement fent una reflexió. On s'explica que és un problema de nostàlgia i crida d'atenció. Aquests comportaments poden tindre diverses causes i venen deguts per un canvi en el seu dia a dia i l'estructuració de la família, recalcant que és completament normal.

3. En tercer pas és definir el problema extern a ell. En aquesta situació el que s'ha de tindre en compte és que no sóc jo qui té al culpa directa, sinó que és un efecte de la situació.

És important tenir clar que les situacions emocionalment intenses poden provocar conductes inapropiades en els menors, com per exemple fracàs escolar, conductes agressives o presa d'algunes drogues. Per tant, en aquest cas, el possible origen del problema del mal comportament, rau en el procés de l'absència meva en casa, que ha desestabilitzat emocionalment al nen.

4. Una vegada tenim el problema definit, estudiarem la manera de combatre el problema. En aquest cas, és aconsellable que els pares s'adrecin a una consulta d'una psicòleg per assessorar.

5. Per últim s'interioritza el protagonisme a l'hora de buscar una solució, és a dir, la causa del problema és circumstancial i externa a la persona). En aquest cas jo sóc, la que hi ha de veure que no és culpa meva, i el que ell ha de fer és assumir la situació i sobretot que tots els membres de la família li donem suport i ajudem en el possible i que no sempre pugui recaure tot sobre ell.

aquesta és la meva situació, fins a la setmana que ve!💗

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Que ens motiva realment?

Setmana curta però intensa! I per fi som lliures!