Que ens motiva realment?

Bon dia!!! Com va tot? A nosaltres ens està sent dur tornar a la rutina. Dilluns vam acabar el taller de teatre. Vam tindre un tancament molt emotiu on personalment vaig reflexionar molt interiorment. Vam posar en practica aquells coneixements que havíem après en practica i vam representar dues escenes. En una de les escenes podíem veure com una mare que esta sola amb la seva filla treballa en una tenda i té una xica que li cuida a la filla. Un dia la cangur no pot anar perquè el seu pare s'ha posat mal i la mare ha d'anar a treballar amb la seva filla. La seva cap la tira perquè no pot dur a la xiqueta a treballar. Actualment continua passant que es tira a la gent per tindre fills.

Un altre cas, que va ser el que més me va impactar, ja que les nostres companyes van saber posar-se en el paper a pesar de que era molt complicat. Una família amb una filla, i son feliços. Fins que un dia els pares van a passejar i veuen a la seva filla amb una xica en un parc, el pare que és homòfob, masclista i un home amb un pensament molt quadrat. Quan la filla torna a casa el seu pare li diu coses i discuteixen perquè diu que no és adequat per a ella, i la seva mare no sap on posicionar-se ja que vol a tots dos. A partir d'aquesta situació vam reflexionar molt ja que vam intentar entrar en el paper del home, qui a pesar d'anar en contra d'aquests ideals ho va fer molt bé, ja que era molt complicat llevar-li les capes per conèixer-lo i poder fer-li canviar de pensament.

Aquesta situació passa molt en la realitat. Vaig poder emfatitzar, molt amb les escenes i amb aquella gent que conec i que o be els seus pares no saben quina és la seva orientació sexual i aquelles que els ho han dit als seus pares i no ho han acceptat,a més he tengut un cas proper i no m'havia posat a pensar mai com ho havia passat. Tots dos ho passen molt mal i hauria de ser un fet normalitzat. En definitiu aquest taller m’ha paregut molt interessant i amb molts de recursos per a un futur.

També hem anat a Valencia per veure uns curtmetratges sobre la diversitat funcional, on vam assistir amb alumnes de primer de la ESO, el nostre cicle i primer d’atenció a la dependència. Hem va parèixer interessant per a conscienciar a la gent de les diferents oportunitats que poden tindre la gent amb alguna diversitat però no son conegudes i és molt important conscienciar quant més prompte millor i així ajudar a normalitzar les situacions i no dur a terme exclusions.

Per finalitzar la setmana, el que més ens esta costant i menys ens esta agradant...tornar a la rutina i a més a més posar els exàmens. Tornem a anar tots estressats i desubicats.