Per un mon igualitari

Hola bloggers! Aquesta setmana encara no ens hem recuperat de les vacacions i encara anem un poc perduts, i tenim mil i u treballs ha fer. 

Bé per fi hem entregat un dels treballs que havíem de fer en MIS, tots ells tractaven de la perspectiva de gènere.

Vam realitzar per grups distints treballs on es tractava aquest tema, els quals hem van parèixer curiosos, ja que vaig descobrir moltes coses que desconeixia.  

El meu treballa parlava sobre l’ Institut d’igualtat de gènere. És una agencia que treballa per fer realitat la igualtat de gènere, tant en la UE com fora d’ella. Per això ens ofereix diverses eines, com per exemple informació, dades i pràctiques.

Amb tots aquests treballs hem pogut observar que han de canviar encara molts fenòmens, però som nosaltres els primers que hem de començar a canviar-ho.

Hi ha fets, que ja hem assimilat com a “normals”, la majoria de gent ho veu com alguna cosa que s’ha utilitzat tota la vida i no ha de canviar-se.  Com per exemple utilitzar llenguatge no sexista, però com bé es va comentar a classe, som nosaltres les primeres que ho hauríem de canviar? Es clar que si, però no tota la culpa és nostra i no hem de tirar-nos sempre la culpa a nosaltres. No sempre és la dona qui ha d’actuar, és una feina de conscienciació de tots, en molts termes.

Hauríem d’actuar des de molts punts i aconseguir un pensament amb una diversitat social.

També es va parlar sobre la Constitució y la Llei. En aquesta exposició vam poder veure diferents exemples on menysprea a la dona, con es compara amb una puta, o es vista com un joguet, o canons de bellesa.

 És per aquest motiu, que on hauria de començar a canviar-se es des dels estatus que més manen, i donar exemple. On hi haja més implicació de la dona en els seus equips de treball, veure que no sempre és l’home qui ha d’aplegar als càrrecs més importants, sinó que tots tenim les mateixes capacitats per aconseguir allò que volem I com no els spots publicitaris on sempre es la dona qui ha d’actuar. 

Així millor no? 

Duent la posada en practica en l’àmbit de l’educació, hauria de començar a tindre mirament amb el llenguatge sexiste, joguines, colors, etc. Tots som iguals. 

 El que hem recorda a l’exemple que van posar en les jornades de l’economia del bé comú, on en França es va implantar com a assignatura el reciclatge i eixa generació a dia de hui té 20/30 anys i s’ha vist que hi ha més gent que recicla.

Perque poc a poc, on cada u aporte el seu gra d’arròs, podrem aconseguir aquella igualtat que es busca, és un treball de cooperació. 

Fins la setmana que ve!