Sense igualtat, no hi ha llibertat

Hola! Hui vaig a parlar sobre el dia de la dona, el 8 de Març.

Però per què es celebra aquest dia? Es celebra aquest dia en commemoració al 8 de Març de 1857, quan centes de dones d’una fàbrica de tèxtils de Nova York van eixir en contra dels baixos salaris, que eren menys de la mitat del que percebien els homes amb la mateixa feina.

Aquesta jornada va acabar amb 120 dones mortes a arrel de la brutalitat amb la que la policia va dispersar la marxa. Aquest fet va dur a que dues anys després, les treballadores van fundar el primer sindicat femení.

Des de llavors les mobilitzacions de les dones varen començar a ser més notaries.

Per això com cada 8 de Març, han hagut mes de 200 vagues organitzades. On es cridava a totes les dones a mobilitzar-se en una jornada que ha segut qualificada “històrica” per les igualtat de drets entre homes y dones, “sense igualtat, no hi ha llibertat”.

Va ser la unió de moltes dones la que ha aconseguit grans victòries, però encara no és suficient. Per que som totes. Totes juntes hem de cridar prou. Prou d’agressions, humiliacions, marginacions o exclusions; prou de violències masclistes, quotidianes i identitats.

Ens hem reivindicat per a que el treball de cura sigui reconegut, viure en una societat lliure d’opressions, contra els sostres de cristall i precarietat laboral, la discriminació salarial, que la dona sigui la principal causa de la pobresa, rebre una pensió guanyada.

Des de el centre, hem realitzat unes activitats per conscienciar, veure que no sols existeixen oficis/estudis per a dones i per homes, que tots podem realitzar les mateixes tasques per igual, com pot ser la planxa, cura dels xiquets o utilització de l’electrònica.

Tan de bo no fase falta un dia per la dona, però fa.