És hora de parlar!
Bon diaa!
Aquesta setmana hem visitat dos centres, un centre ocupacional i un col·legi d'educació especial i a més hem acumulat tota la feina per al dijous😓Haviem d'entregar un dossier sobre les drogues i fer una pràctica de les habilitats comunicatives, i per això havíem de fer un discurs de 5 minuts.
Les dues activitats hem van parèixer molt interessants, ja que poden ser molt útils per al nostre futur acadèmic. Ja que el dossier serà una nova ferramenta de treball i en els discursos no sols podem avaluar les habilitats comunicatives, si no que podem aprendre un poc més de cada u, i veure que tots tenim alguna cosa en comú.
Personalment gràcies a aquests treballs i pensar amb els projectes que realitzem, pense que haurien de fomentar-se molt més, ja que actualment, cada vegada més, els joves volen descobrir aquest món i no son 100% conscients dels seus perjudicis.
Portant el terme de la drogodependència al meu àmbit, a l'àmbit dels adolescents, és alguna cosa que hem provoca molta inquietud i intranquil·litat.
En el meu discurs vaig poder parlar des de la meva pròpia experiència amb persones amb diversitat funcional, el que si és inclusió i el que no (que ja he parlat anteriorment en l'entrada de "per un món inclusiu".
Hui vaig a contar-vos alguns dels motius que hem van fer tindre clar que volia estudiar allí on m'havia inscrit i tenia molta temor.
Aquest estiu, vaig estar treballant en una escoleta d'estiu "inclusiva". En la classe hi havien 25 xiquets d'ells eren amb diversitat. Dic "inclusiva" perquè l'únic que tenia era que estàvem en la mateixa classe, ja que les activitats no estaven adaptades per a la resta. I un dels fets que hem va cridar l'atenció va ser que en l'hora del descans, un dia, una xiqueta hem va dir, Mar, Alba (una xiqueta amb paràlisis celebral) pot jugar en nosaltres? I hem va cridar molt l'atenció, que a dia de hui, encara es pense que les persones amb diversitat no poden realitzar les mateixes activitats i no es vegi normalitzat. I el que més hem va donar rabia, que el xic que organitzava l'escoleta, ens digués coses per fer diferents activitats amb ells perquè les seves no estaven adaptades.
Molta gent pensa que perquè hi hagi molts centres per a les persones amb diversitat funcional ja estan bé i basta amb la integració. Però no és així.
També es va parlar sobre l'assetjament, un tema que també està al dia en l'actualitat, i s'hauria de treballar molt tant des de casa com des de l'institut. Ja que és una cosa que fa molt de mal, i té unes greus conseqüències i no directament ho fa l'assetjament, si no que moltes vegades no utilitzem paraules d'apreciació cap a la resta, sinó al contrari, sempre diem o rebem insults o gestos despreciant.
Hauríem d'apreciar millor les paraules, i donar-los aquella importància que correspon.
Gràcies a aquest discurs hem vaig donar que no havia sofrit mai assetjament però si moltes vegades he pogut rebre d'altres persones gestos i paraules menyspreables, que han fet baixar la pròpia autoestima i viure durant un llarg temps amb complexos i no ha sigut una època agradable i fins i tot a dia de hui hem costa.
Aquest discurs, hem va recordar a un vídeo que havia vist feia uns dies, on reflectia clarament els sentiments de les persones quan són insultades i quan diuen coses bones d'ells. Pense que hauríem d'aprendre a traure sempre el millor de la resta i no centrar-nos en aquells defectes, donar-li més importància a les paraules.
Com he dit al principi, no estava ben segura d'entrar a aquest cicle, ja que no tenia molt clares les idees, però amb treballs com aquests men adone que si que és el que realment m'agrada i m'ensenya. Ah i el més important, que cada vegada hem pose menys nerviosa al parlar en públic.
Fins la setmana que ve! Una gran abrasada.
Aquesta setmana hem visitat dos centres, un centre ocupacional i un col·legi d'educació especial i a més hem acumulat tota la feina per al dijous😓Haviem d'entregar un dossier sobre les drogues i fer una pràctica de les habilitats comunicatives, i per això havíem de fer un discurs de 5 minuts.
Les dues activitats hem van parèixer molt interessants, ja que poden ser molt útils per al nostre futur acadèmic. Ja que el dossier serà una nova ferramenta de treball i en els discursos no sols podem avaluar les habilitats comunicatives, si no que podem aprendre un poc més de cada u, i veure que tots tenim alguna cosa en comú.
Personalment gràcies a aquests treballs i pensar amb els projectes que realitzem, pense que haurien de fomentar-se molt més, ja que actualment, cada vegada més, els joves volen descobrir aquest món i no son 100% conscients dels seus perjudicis.
Portant el terme de la drogodependència al meu àmbit, a l'àmbit dels adolescents, és alguna cosa que hem provoca molta inquietud i intranquil·litat.
En el meu discurs vaig poder parlar des de la meva pròpia experiència amb persones amb diversitat funcional, el que si és inclusió i el que no (que ja he parlat anteriorment en l'entrada de "per un món inclusiu".
Hui vaig a contar-vos alguns dels motius que hem van fer tindre clar que volia estudiar allí on m'havia inscrit i tenia molta temor.
Aquest estiu, vaig estar treballant en una escoleta d'estiu "inclusiva". En la classe hi havien 25 xiquets d'ells eren amb diversitat. Dic "inclusiva" perquè l'únic que tenia era que estàvem en la mateixa classe, ja que les activitats no estaven adaptades per a la resta. I un dels fets que hem va cridar l'atenció va ser que en l'hora del descans, un dia, una xiqueta hem va dir, Mar, Alba (una xiqueta amb paràlisis celebral) pot jugar en nosaltres? I hem va cridar molt l'atenció, que a dia de hui, encara es pense que les persones amb diversitat no poden realitzar les mateixes activitats i no es vegi normalitzat. I el que més hem va donar rabia, que el xic que organitzava l'escoleta, ens digués coses per fer diferents activitats amb ells perquè les seves no estaven adaptades.
Molta gent pensa que perquè hi hagi molts centres per a les persones amb diversitat funcional ja estan bé i basta amb la integració. Però no és així.
També es va parlar sobre l'assetjament, un tema que també està al dia en l'actualitat, i s'hauria de treballar molt tant des de casa com des de l'institut. Ja que és una cosa que fa molt de mal, i té unes greus conseqüències i no directament ho fa l'assetjament, si no que moltes vegades no utilitzem paraules d'apreciació cap a la resta, sinó al contrari, sempre diem o rebem insults o gestos despreciant.
Hauríem d'apreciar millor les paraules, i donar-los aquella importància que correspon.
Gràcies a aquest discurs hem vaig donar que no havia sofrit mai assetjament però si moltes vegades he pogut rebre d'altres persones gestos i paraules menyspreables, que han fet baixar la pròpia autoestima i viure durant un llarg temps amb complexos i no ha sigut una època agradable i fins i tot a dia de hui hem costa.
Aquest discurs, hem va recordar a un vídeo que havia vist feia uns dies, on reflectia clarament els sentiments de les persones quan són insultades i quan diuen coses bones d'ells. Pense que hauríem d'aprendre a traure sempre el millor de la resta i no centrar-nos en aquells defectes, donar-li més importància a les paraules.
Com he dit al principi, no estava ben segura d'entrar a aquest cicle, ja que no tenia molt clares les idees, però amb treballs com aquests men adone que si que és el que realment m'agrada i m'ensenya. Ah i el més important, que cada vegada hem pose menys nerviosa al parlar en públic.
Fins la setmana que ve! Una gran abrasada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada