Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2018

Ens acomiadem😓👋

Imatge
Jo Mar, “veniec” de Torreblanca, un poble molt tranquil, bonic i familiar i on parlem amb els verbs acabats amb “-ec”. Allí era on tenia a la meva família i els meus amics. Quan tot el món es pensava que anava a repetir 4t d’ESO, vaig aprovar tot. Jo no volia fer batxiller, i havia de pensar que fer, i tenia clar que volia fer alguna cosa d’atenció a persones ja que era el que realment m’agradava. Així que havia de escollir si anar a Castelló o Benicarló. I vaig decidir anar a Benicarló, on la gent anava a estranyar-se del meu parlar ja que no deien jo “pujec” deien “pujo”.  Allí anava pel mati a classe i tornava de vesprada a casa. Seguia estant en el meu àrea. Aquest curs hem va fer canviar molt, i perdre un poc d’eixa gran vergonya que jo tenia, ja que anava a un lloc nou on sols coneixia a dues persones, però finalment vaig conèixer d’altres que van entrar a la meva vida, dues d’elles (Larua i Meritxell) són en les que a dia de hui visc amb elles. I d’altres que també son m...

Tècnica de l'externalització.

Hola! Estem  pocs dies abans d' acabar el curs, de fet aquesta serà la meva  penúltima  entrada. És  per això que  vaig a explicar -vos la tècnica d'externalització a partir d'un conflicte que he  tingut  present  quasi  durant tot el curs. En la meva casa  vivíem  tots 4, el meu pare,  m'amare , el meu  germà  i jo. Però  des que  va començar el curs, jo  vaig  haver  d'anar  a viure a Nules per poder continuar els meus estudis, els quals anaven molt bé. Però de  repent  el meu  germà  continuava amb els problemes que sempre tenia a l'hora d'estudiar, però se li han sumat problemes de comportament, on ha estat expulsat de classe algunes vegades a més de problemes amb algunes addiccions. Durant els últims mesos els problemes han anat  agreujant -se  i ens hem  adonat  que  açò  passa  des que  jo no  hi   sóc  en c...

Restructuració cognitiva

Imatge
Hola! Hui vagi a parlar-vos sobre la restauració cognitiva explicant un cas propi. Fa un any hem trobava en Malta fent les practiques de cicle mitja. Tot anava fenomenal, fins que un dia ens va arribar un whatsapp d’una companya nostra dient-nos que havien sentit que teníem les practiques suspeses perquè havíem anat algun dia tard, i un dels nostres companys fumava en la residencia i havíem tingut alguns problemes de companyerisme en el pis. La meva interpretació en eixe mateix moment va ser plorar i començar a pegar tots crits i posar-nos nervioses i vam començar a parlar en la gent que venia en nosaltres a classe i preguntar-los si era veritat que estàvem suspesos. Tothom enes deia que havien sentit que havia gent suspesa 5 per ser exacte, i coincidia amb el numero de gent que havia en Malta, fins i tot vam desitjar tornar a casa ja que si això era cert no fèiem res en Malta. En eixe mateix moment tenia unes emocions molt negatives de tristesa, inquietud i nerviosisme....