Restructuració cognitiva

Hola!

Hui vagi a parlar-vos sobre la restauració cognitiva explicant un cas propi.

Fa un any hem trobava en Malta fent les practiques de cicle mitja. Tot anava fenomenal, fins que un dia ens va arribar un whatsapp d’una companya nostra dient-nos que havien sentit que teníem les practiques suspeses perquè havíem anat algun dia tard, i un dels nostres companys fumava en la residencia i havíem tingut alguns problemes de companyerisme en el pis.

La meva interpretació en eixe mateix moment va ser plorar i començar a pegar tots crits i posar-nos nervioses i vam començar a parlar en la gent que venia en nosaltres a classe i preguntar-los si era veritat que estàvem suspesos. Tothom enes deia que havien sentit que havia gent suspesa 5 per ser exacte, i coincidia amb el numero de gent que havia en Malta, fins i tot vam desitjar tornar a casa ja que si això era cert no fèiem res en Malta.

En eixe mateix moment tenia unes emocions molt negatives de tristesa, inquietud i nerviosisme. Aquestes emocions ens portaven a no parar de preguntar a la gent i cridar als mestres que ens van dir que esperaríem a la nit a l’hora de tutoria.

La meva forma d’actuar va seguir sent negativa ja que em tancava en la idea de que anàvem a suspendre, i teníem que repetir tot el curs i no haurà valgut per a res el que havíem fet.

És evident, que hauria tingut que actuar d’una altra forma, com per exemple pensar. pensar que els dies que havíem aplegat tard la nostra tutora de la residencia ens va dir que no passava res, i eixe dia vam recuperar l’estona que havíem aplegat tard. Que si alguns companys havien fumat era en el pati que havia aposta per a fumar, i en les hores de descans on estava permès i que aquells problemes que vam tindre en el pis estaven solucionats i els mestres ens van dir amb anterioritat que el que havia passat es quedava allí i no anaven a prendre cap mesura cap a nosaltres. Pensar que per els fets que ens acusaven no eren cap problema i pensar que aquelles 5 persones que anaven a suspendre possiblement eren aquelles persones que no tenien alguns mòduls superats. I principalment no creure el que els demes ens deien.

Aquest és un exemple de molts, però el estar lluny de la meva família i amics on no tenia ningú on poder recolzar-me em va fer pensar i capacitar que no sempre he de creure en allò que hem diuen i pensar realment les coses ja que moltes vegades tot son pel·lícules que u es fa en el cap.

Us deixe un vídeo on podeu vore alguns passos per aprendre a debatre els pensaments, una técnica molt útil en la restructuració cognitiva. 

Aquesta es la meva reflexió de hui, i a més tots estem molt contents ja que la setmana que ve ens anem a Mojacar 🙌(a fer un curs🙈) i ens diuen el guanyador del concurs, a veure si hi ha sort🙏!