Ens acomiadem😓👋

Jo Mar, “veniec” de Torreblanca, un poble molt tranquil, bonic i familiar i on parlem amb els verbs acabats amb “-ec”. Allí era on tenia a la meva família i els meus amics. Quan tot el món es pensava que anava a repetir 4t d’ESO, vaig aprovar tot. Jo no volia fer batxiller, i havia de pensar que fer, i tenia clar que volia fer alguna cosa d’atenció a persones ja que era el que realment m’agradava. Així que havia de escollir si anar a Castelló o Benicarló. I vaig decidir anar a Benicarló, on la gent anava a estranyar-se del meu parlar ja que no deien jo “pujec” deien “pujo”. 

Allí anava pel mati a classe i tornava de vesprada a casa. Seguia estant en el meu àrea. Aquest curs hem va fer canviar molt, i perdre un poc d’eixa gran vergonya que jo tenia, ja que anava a un lloc nou on sols coneixia a dues persones, però finalment vaig conèixer d’altres que van entrar a la meva vida, dues d’elles (Larua i Meritxell) són en les que a dia de hui visc amb elles. I d’altres que també son molt importants i me emportat coses molt bones d’elles. Quan el curs acabava vaig haver de decidir on fer les practiques i jo com no vaig decidir anar-me’n a un altre país. 

Durant aquests tres mesos la meva vida va canviar molt, i mentre estava allí havia de decidir que anava a fer el curs següent. Les meves dos companyes anaven a fer infantil, allò que tota la meva vida havia volgut fer, però havia una altra cosa que hem cridava l’atenció, la integració social i a més ho feien a Castelló. 

Finalment vaig decidir fer integració cria que era el que realment m’agradava i a més anava a anar a Castelló. Quan vaig anar a fer d’inscripció vaig veure que la nota de tall era molt alta i havia d’elegir altres llocs, i vaig pensar ara jo on vaig? Estava molt perduda i a més no tenia clar si fer integració 100%. La meva companya Meritxell em va dir apuntem-nos a Tortosa mai se sap i allà que vaig fer la inscripció. Però de repent va eixir Integració Social en Nules i també ho vaig posar ja que era un poble que coneixia. El meu cap tenia moltes dubtes, haure fet el que realment vull? Anava a estar amb les meves companyes? Si anava a començar el curs, volia fer-ho amb elles. I afortunadament vam entrar les tres en Nules, jo coneixia el poble però no havia estat mai i tots em deien ui Nules, passa i no t’atures. La veritat que no és un poble que hem fascini però havia de viure allí durant dues cursos. Les tres vam buscar un pis i vam començar una nova aventura. Ens anàvem a separar de les nostres famílies i amics, si és clar que cap de setmana tornàvem però no els teníem quan ho necessitàvem. A més havíem de fer-ho tot nosaltres.

Quan vam entrar el primer dia estava molt nerviosa, allà anàvem les tres i la meva gran vergonya i inseguretat a descobrir un nou món.

Els meus dubtes sobre el cicle van anar resolent-se i si era el que realment m’agradava, a pesar de que moltes coses no m’agradaven i tenia una altra perspectiva del cicle, com la inserció laboral...puc traure alguna cosa positiva d’elles. 

Estudiar integració social, no és sols un títol, estudiar integració social et fa veure la realitat des d’un altre punt de vista, tractar diferents temes des de primera persona, obrir realment els ulls i veureu tot des d’un altre punt de vista. El cicle d’integració social et fa canviar realment com a persona.  Crea un abans i un després. Fa obrir-te la ment, deixar els prejudicis arrere i no etiquetar sense saber realment qui és. Gracies a aquest cicle he pogut créixer com a persona i llevar-me la inseguretat que sempre tinc. Però hui no vaig a parlar-vos de la teoria i allò que hem estudiat, sinó de allò personal.

En el primer grup de treball vam crear La Nueva Era, que no sols és un treball per a mi, es un aprenentatge personal no sols en el àmbit de les drogues sinó també personal, ja s’ha creat un vincle molt especial entre nosaltres. Com diem en el nostre projecte, “¡Por qué en ti empieza la nueva era” és a dir, en cada u de nosaltres comença una nova generació i no hi ha ningú millor que nosaltres per representar-lo. Considere que nosaltres som les primeres que hem de fomentar aquest canvi.

En classe havia molta gent i cada u de nosaltres diferents i cada u tenia una cossa diferent que ensenyar-nos. On entre que cada una de les diferencies s’ha creat un vincle molt especial.

Però en aquest cicle s’ha creat una rapida amistat, un vincle més especial. On del  “pujec” “pujo” es va junta en el “puje” i parleu totes be! “El com es? Nosaltres? Natros? Matros? O moatros? Nosotros i au” Mols deien que si ja ens coneixíem anteriorment ja que de Nules a Alqueries, Castelló, Burriana o Artana que anàvem totes juntes. No sols ha segut dins de les classes, juntes hem realitzat moltes coses, des de continuar formant-nos, decobrir els diferents pobles...Totes juntes anàvem i ens donava igual, teníem dos minis que ens portaven a tots els llocs. Aquesta amistat va aplegar a plenar eixa necessitat que moltes vegades teníem de desconnecta, estar en les nostres famílies, celebrar els aniversaris amb els de sempre i com no empatitzar i ajudar en els moments més crus.

Han sabut com ajudar en aquest cami tan llarg i que en moments voliem fins i tot abandonar, i fer-ho mes lleuger. I aquell cami en el que pensavem que anavem a ser soles tot tres es va duplicar i es va plenar de mols bons moments.

Pel que fa als professors, tinc molt que agrair a pesar de que moltes vegades he pogut odiar. Cada u d’ells ens ha aportat una cosa diferent, i com dic tota l’estona no sols a nivell de contingut sinó a nivell personal. 

El primer dia vam veure que teníem de professor a Juan el que ens va fer sentir un poc més com en casa, ja que el coneixíem del curs anterior i li vam agafar més confiança que als altres. Ell es un gran professional a pesar de que moltes vegades parlem molt en les seves classes...però sempre fa el possible per ajudar-nos a superar els seus exàmens i aguantar-nos en les seves classes que no es gens fàcils ja que sempre tenim les seves hores al final i principi del dia, i com no els divendres tres hores seguides amb ell, té un gran mèrit.

Quan el primer dia vaig vore a Sara, la nostra tutora hem va entrar un poc de temor, vaig pensar mare, esta professora ens va a fastidar el curs segur i no aprovarà ningú el seu mòdul, la veritat és que estava un poc equivocada. Ella és una gran professional també i té les idees molt clares, però moltes vegades quan estem en classe, explica algunes coses tant a grosso modo que ningú les pilla, ah i quan mana un treball a hi si que ja tenim que deduir moltes coses...

I Ana... ella també és una gran professional, però no pareixia tant seria com Sara, inclús si ens fèiem un cercle al braç sel feia amb nosaltres. Ella és una gran professora, i és la culpable de fer aquest blogg i crear “La nueva era”. També és una persona que ha tengut molta paciència amb nosaltres perquè a dia de hui encara se escoltava...que és MIS o MED?

Be i aquesta ha segut un poc el meu curs, moltes gracies a cada una de les persones que ha format part d’ell. Ah i m’oblidava d’una cosa....Vindre a Nules va ser una gran elecció, aunque el poble no m'agrade molt...però la resta si així que:

VISCA EL CARNAVAL DE VINAROS🎭 

VISCA LES FESTES D'ALQUERIES DEL NIÑO PERDIDO 🎉

VISCA VIVA LA CHONIFEST DE ARTANA🐆

VISCA LA DAMA DE TORREBLANCA🙈

VISCA EL ARENAL SOUND DE BURRIANA🍻

VISCA LES CARXOFES DE BENICARLO🍴

VISCA LES XIQUIS💜💜💜💜